MÉS QUE RECORDS

Què se n’ha fet de les nits pel carrer abraçats,
de les teves rialles innocents,
i de les mirades il.lusionades?
Diga’m què se n’ha fet de tu.

Et busco però ja no hi ets,
sé que per tu jo no sóc res,
però tu per mi ets més que records

I és que visc, però no t’importa,
ric, però no m’escoltes,
ploro, i no em consoles,
t’enyoro i ni em recordes…

Em conformo amb que m’escoltis
i m’afirmis que m’estic equivocant.

MÁS QUE RECUERDOS

¿Qué es de las noches por la calle abrazados,
De tus sonrisas inocentes,
De las miradas ilusionadas?
Dime qué es de ti.

Te busco pero ya no estás,
Sé que para ti no soy nada,
Pero tú para mí eres más que recuerdos.

Y es que vivo, pero no te importa,
Río, pero no me escuchas,
Lloro, y no me consuelas,
Te extraño y ni me recuerdas…

Me conformo con que me escuches
Y me afirmes que me estoy equivocando.